Per tal de fer una mirada històrica al moment que estem a punt de viure, que intuïm que pot esdevenir clau pel nostre país, l’equip de sms25 impulsor de la campanya, hem entrevistat un personatge que coneix bé del que parlem. Es tracta del famós presentador de la sèrie que fa uns anys emetien per TV3, “Història de Catalunya” i que a tants joves va adoctrinar de petits. Ens trobem amb un Dragui famolenc sota un pont de la bonica ciutat de Cornellà de Llobregat, vestit amb estil Chikilicuatre, el que demostra que ja està marcat per la moda catalana del moment. L’entrevistem a un “bar Manolo” proper, després de suplicar-nos que el convidem a un entrepà, perquè fa dues setmanes que no menja.

Sms25: La primera pregunta és inevitable: què se n’ha fet de vostè des de la finalització de la sèrie?

Dragui: Han estat moments difícils en els quals he anat variant entre anar al menjador de la Creu Roja i a algun centre de rehabilitació. I és que jo volia seguir a TV3, presentar qualsevol altre programa. De fet, vaig estar a punt de dirigir “Els matins de TV3”, però els directius de la cadena van decidir que ja hi havia hagut prou crosta per llavors i van escollir en Cuní. Es van portar malament amb mi, perquè em van fer presentar “Història de Catalunya”, quan a mi la història me la sua, prometent-me que després podria fer alguna cosa amb la meva estimada Rahola, però no va poder ser… Això em portà a una depressió de la qual m’està costant sortir-ne.

S: La Pilar Rahola és el seu referent periodístic?

D: Sí, i tant! Tothom sap que és una bona dragona…

S: …?

D: Potser ara me n’he anat de la llengua! Les intimitats millor que es quedin a casa.

S: Entrant en matèria, com veu la possibilitat que un català guanyi Eurovision i que acabi l’actuació amb unes paraules en la nostra llengua?

D: Doncs la veritat és que seria un moment importantíssim per la nostra història! Això faria que molta gent se sentís més orgullós de la seva pàtria, ja que veuria que, a més de per llegir un Tirant lo Blanc que et fan empassar al batxillerat, amb el català també pots anar fent el freak pel món, el qual sempre és millor.

S: Així, faria una tasca normalitzadora important?

D: I tant! Realitzaria una tasca normalitzadora essencial, per davant d’un altre activista de la llengua, peça clau en la història del català…

S: Pompeu Fabra?

D: Conrad Son!

S: Ah…!

D: Efectivament, si demostres que amb una llengua pots follar i fer el freak, tens molt de guanyat!

S: Posem que ho fa i que acaba amb un “Bona nit”. Chikilicuatre passaria a formar part dels llibres d’història?

D: Sens dubte! Seria la personalitat històrica més important del país, després de Jaume I. Caldria fer-ne carrers i places amb el seu nom! L’any que ve, a més, me’l veuria de cap de cartell del Senglar Rock i l’Acampada Jove! I no m’estranyaria que cantés a duo algun tema amb l’Àlex, ara que Inadaptats torna a tocar (tot i que anomenant-se “Eina”).

S: Déu n’hi do! No vol dir que exagera?

D: Sí, i què?

S: Res, res, només faltaria… Vol prendre alguna cosa més?

D: Demanaré 6 o 7 entrepans i me’ls enduc, que així tinc reserves! I ara beuré un altre cigaló.

S: Li deixo aquí els diners i marxo, que la feina apreta i he de tenir l’entrevista per aquesta tarda. No vegi com es posen els capos de sms25, si no faig una feina a temps!

D: Ho comprenc. Moltes gràcies per l’esmorzar.

S: A vostè per l’entrevista!