La Història, ja ho sabem, sempre es repeteix. I a causa d’això, no son pocs els paral·lelismes que podem observar entre personatges històrics, fins i tot d’èpoques ben distants. La música del nostre país no és una excepció, i de punta a punta del país no són pocs els que venen comentant aquests dies la sorprenent semblança entre les vides de dos genis musicals catalans com son Rodolfo Chikilicuatre i Pau Casals. Heus aquí algunes d’aquestes semblances:

1) Tots dos són virtuosos d’un instrument musical de corda: el violoncel en el cas d’en Casals, la guitarra amb vibrador en el cas d’en Chikilicuatre. Cert que el mèrit és més gran en el cas d’aquest darrer, ja que l’instrument l’inventà ell mateix.

2) Tots dos tenen dues composicions de fama ja universal. Si Pau Casals va composar l’Himne de les Nacions Unides, en Rodolfo ha donat al món Baila el Chiki Chiki, que ja és pràcticament l’himne de la Humanitat.

3) Tots dos es van veure obligats a exiliar-se degut a la persecució política exercida per l’ultranacionalisme espanyol. Pau Casals va haver-se d’exiliar a França a causa de la victòria franquista, mentre que en Chikilicuatre va fugir a l’Argentina, tot abandonant el seu nom originari (Rodolf “Xic del Quatre” Vilardell) per tal de fugir d’un Estat espanyol que volia prohibir la seva música, tal i com ens va explicar ahir en Jordi Bilibeny.

4) Tots dos han portat ulleres, tot i que les d’en Chikilicuatre són òbviament més cools.

5) La més important: tots dos son, sense cap mena de dubte, autèntics genis musicals.

I el cas és que ara en Rodolfo té l’oportunitat d’assegurar un últim paral·lelisme amb el mestre Casals: sí aquest dissabte en Rodolfo diu “Bona nit!” davant el seu eurovisiu públic, tothom equipararà el seu gest al mític I’m a catalan d’en Pau Casals. Nosaltres ens deixarem la pell per a que així sigui. Ànims, Rodolf Xic del Quatre!