Aquesta nit, l’altra representant catalana a Eurovision, Gisela, actuarà a les semi-finals del certamen casposo-musical representant Andorra. La cantant, el màxim èxit musical de la qual ha estat doblar i cantar la banda sonora de “Barbie en la princesa y la costurera”, té certes possibilitats de classificar-se per la final o, com a mínim, d’esdevenir la participant més votada del coprincipat, ja que sembla ser que ha subornat els seus 3 germans i el seu gos perquè la votin, el qual ja li garantiria aquest fet.
De la seva cançó en destaca l’aposta que, any rere any, la televisió andorrana fa per la música catalana com a símbol de la seva cultura, capaç de competir internacionalment, ja que tota la cançó, “Casanova”, és en la nostra llengua, excepte tot el que no sigui la frase “Vull escoltar que tu m’estimes” (i, a molt estirar, el “Wo –o-o-o-o” que ho segueix). Felicitats a RTVA!
Tanmateix, anant a allò que ens interessa, sembla ser que, a Eurovision, si alguna cosa no falten són festes (el que molt probablement explica la presència de Ronaldinho des del primer dia d’assajos), tal com explica en un entrada del seu bloc del passat 17 de maig: “com que Eurovisio es un concurs on participen molts paisos, intentem anar a les festes que organitzen altres delegacions per coneixer als altres cantants i per donar-nos a coneixer…”. I a les festes poden passar dues coses: pots acabar menjant-te els mocs o menjant una altra cosa (excepte pels redactors de sms25, en què sempre és el segon cas).
Així, segons ens expliquen fonts fiables que hi eren presents (fonts que malauradament es van acabar menjant els mocs, tot i ser molt fiables, com ja hem dit), en la festa de la delegació de Ciutat del Vaticà, Gisela va conèixer Chikilicuatre en un moment clau de la nit. Concretament el va conèixer quan va acabar de fotre’s el quinzè vas de sang de Déu (collita del 92). L’atractiu físic del candidat de RTVE (ja de per si elevat, però augmentat significativament a causa de l’efecte de barrejar la sang de Déu amb la caspa d’aquest (no se sap si usant la mateixa canya o una altra)) va encandilar la casta Gisela, la qual ràpidament li va començar a donar conversa.
Vint minuts més tard, després de comentar i analitzar la segona etapa literària de l’obra d’Ausiàs March, la candidata andorrana ja no podia més, segons evidenciava el bassal que s’havia format entre els seus peus, i van dirigir-se a l’habitació de Chikilicuatre, per tal de ballar la cançó d’aquest, començant per l’estrofa de “con la braga en la mano”. Tanmateix, no us podem oferir els detalls del que passà a dins de l’habitació (la nostra font té una mica de decència i no es va posar a espiar pel pany de la porta (bé, de fet sí que va fer-ho, però la porta s’obria mitjançant targeta magnètica i les parets estaven insonoritzades, així que tampoc serví de massa)).
Ha nascut l’amor? Va ser una mala jugada de l’alcohol? Seguirem investigant i us informarem del que descobrim! De moment, però, aquesta nit tots amb la Gisela, malgrat que el nombrós col·lectiu de gruppies del Chikilicuatre li deuen estar maleint els ossos! No cal ser geloses!
