El festival d’Eurovision ja s’ha realitzat i el Chikilicuatre ni ha acabat amb un “Bona nit” (per raons difícils d’explicar i de creure), ni tan sols ha guanyat. Però aquesta campanya impulsada des de sms25, entre bloc i facebook, ha aconseguit reunir més de 540 adhesions per una causa tan noble com la reivindicació de la catalanitat del freakisme de Chikilicuatre! Moltíssimes gràcies a totes i tots! Aquesta vegada no ha estat possible, però prometem realitzar aviat campanyes tant o més freaks que aquesta i esperem comptar altre cop amb la vostra col·laboració! A banda, encara queden molts dubtes per resoldre sobre el que va succeir a la final casposo-musical eurovisiva , com la confirmació que la presentació del Chikilicuatre, fins l’últim moment, havia de ser en català! No us quedeu fora de joc, que el Chikilicat segeix a sms25!

La redacció de sms25 estàvem ahir a la nit expectants, veient la televisió, esperant l’inevitable “Bona nit” del gran Chikilicuatre durant la seva actuació a Eurovision. Per celebrar l’inici d’una nova època esplendorosa del nostre país, arran d’aquest senzill però efectiu gest, teníem preparades les ampolles dels licors de major graduació, els preservatius dels gustos i formes més variats i un CD recopilatori dels acudits de l’Eugenio i un DVD amb els primers episodis de la mítica sèrie manga “Candy Candy”. Però, quan arriba el moment decisiu… no ho diu…

Coitus interruptus! Com pot ser? Tothom confiava en ell per enlairar la nació, per arribar a l’etapa en què l’autonòmic himne preveia que la nostra terra tornés a ser “rica i plena”, però alguna inesperada cosa succeí i l’havíem de descobrir!

Vam reaccionar ràpidament i vam començar a investigar. Les primeres evidències van portar-nos a reduir les possibilitats a dues línies d’investigació:

1 – Chikilicuatre havia suat de nosaltres.

2 – un complot judeo- massònic- extraterrestres- xino- merengue amb el suport extern de Betty la fea havia impedit que Chikilicuatre pronunciés les dues anhelades paraules.

Per raons evidents, la primera línia d’investigació es va desestimar.

De fet, en un principi, fonts de confiança (aquelles a les qui li deixaries el teu raspall de dents) ens van confirmar que l’eurovisiu cantant s’havia sentit molt honrat pel suport de les més de 500 persones que l’havien erigit com a símbol nacional i, per tant, tenia intenció d’anar molt més enllà del simple “Bona nit”. Així, segons aquestes fonts, Chikilicuatre pretenia sortir a la pista de ball amb una senyera a l’esquena i cantant, finalment, l’Estaca-Chiki del Lluís Llach.

Tanmateix, els Illuminati se’n van assabentar i van creure que, si així ho feia, la distorsió espai-temporal-hormonal-anal seria tan elevada que posaria en un compromís els seus futurs plans per conquerir el món i van amenaçar el pobre cantant.

Chikilicuatre, però, va decidir que en un principi faria cas del que li exigien que fes, però estimant-se més el país que la vida (estil Companys), es va guardar un as a la màniga: volia mantenir el “Bona nit”! I, de fet, si tornem a veure el vídeo de l’actuació, comprovem que al final diu un “Gracias”, seguit d’una frase inintel·ligible, que pretenia ser el català comiat, però una màquina de tecnologia extraterrestre que li havien introduït secretament a la patilla li distorsionà les paraules.

De fet, també pretenia fer la presentació en català, però els Illuminati van descobrir-ho i li ho van impedir a l’últim moment. D’això en tenim proves: podeu veure la imatge de l’Avui extreta just després del resultat d’Eurovision clicant aquí, la informació de la qual va ser modificada en posteriors actualitzacions (suposem que per pressions militars externes). Us jurem per la nostra col·lecció de tupés del Chikilicuatre que aquesta és la única imatge no modificada que hem penjat en aquest bloc! (no tenim gaire credibilitat, però en això cregueu-nos, per favor!)

Després de dues setmanes de dura campanya, avui veurem els fruits (o el fracàs absolut, depèn) de la nostra absurda feina. Avui, en Rodolfo Chikilicuatre té la oportunitat de passar a la Història com el Pau Casals del segle XXI, pronunciant un sorollós “Bona nit!” davant l’eurovisiu públic que d’aquí a unes hores tindrà el privilegi de veure’l, en viu o via TV, en directe.

Ens han arribat algunes veus que ja hi ha qui està preparat pel “Bona nit!” i per la segura victòria d’en Rodolfo Chikilicuatre. Així, segons ens informen que, després del partit que la selecció catalana està jugant avui contra Argentina, està previst que al Camp Nou apareguin per sorpresa dues pantalles enormes per a seguir en directe el Festival. Així mateix, al conegut club social Riviera de Castelldefels (d’on és veí en David Fernández, actor conegut per les seves imitacions del nostre heroi) està previst que a mitja nit es realitzi un homenatge a en Chikilicuatre que inclourà barra lliure (no sabem exactament de què) i una versió hardcore de la campanya Free Hughes (Abraçades Gratis).

I segueixen, d’altra banda, arribant els suports de personatges celebres. El president espanyol Zapatero, per la seva banda, ha dit clarament que donarà suport (ja sabeu, apoyaré) a la fórmula de salutació i comiat que aprovi en Rodolfo Chikilicuatre. Fins i tot han aparegut rumors que, si en Chikilicuatre pronuncia el seu “Bona nit!”, en Fernando Alonso podria anunciar la seva retirada de l’esport i de l’Univers, per a tranquil·litat de tothom. Una renúncia que aniria acompanyada, com ja sabeu, de l’esperat striptease de la Núria Feliu.

Nosaltres, per la nostra banda, hem fet el que ens tocava: entregar les signatures i el manifest de campanya als responsables de El Terrat i RTVE. Ja podem descansar. Ara ja tot és cosa d’en Rodolfo. El destí de Catalunya, i quasi es podria dir que de tota la Humanitat, corre a càrrec seu. No ens fallis, Xic del Quatre!

La nostra causa, liderada per sms25, cada cop va guanyant més adeptes, a mesura que s’acosta el moment decisiu! Ja som més de 500 les persones que, entre aquest bloc i el facebook, hi hem donat suport, però cap d’aquestes adhesions pot esdevenir tan important com l’anunci que ha fet avui la més important de les muses catalanes: Núria Feliu està disposada a despullar-se si en Chikilicuatre ens delecta amb el seu senzill però esperadíssim “Bona nit”!

Aquest és un moment esperadíssim per tots els catalans, que en un moment determinat ja van estar a punt de veure realitat el seu somni, però finalment l’edició catalana de la Playboy, que havia d’obrir foc amb un reportatge sobre Núria Feliu, va acabar sense sortir, a l’últim moment. Expliquen les males llengües que això fou a causa d’una trucada de la Ferrussola, que veia excessivament alterat el seu marit els dies previs i, en un atac de gelosia, va amenaçar d’enviar un ram immens de flors a casa del propietari de l’empresa de revistes eròtiques, que ja se sap que és molt alèrgic al pol·len (important el punt entre les eles).

Desconeixem si Núria Feliu és també l’amor secret del Chikilicuatre, ja que a l’Argentina va poder conèixer grans i espectaculars dones, però estem convençuts que aquestes coses es porten als gens catalans i, com a tal, no pot renagar-hi. Tanmateix, en el supòsit que no sigui el seu tipus i que no acabi amb l’erèctil frase cap als catalans que li exigim, això suposaria un gerro d’aigua freda imperdonable cap al conjunt de la comunitat masculina catalana i, per tant, els impulsos assassins cap a la seva persona podrien ser irrefrenables. De fet, les males llengües afirmen que el conseller de l’Interior, Joan Saura, està donant ordres als seus Mossos perquè, en cas d’atac armat a la llar d’en Chikilicuatre, fruit d’un exèrcit homes frustrats que s’hi abraonen, aquests no siguin reprimits, sinó armats amb més i millors artilugis d’assassinat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha garantit, per endavant, que aquesta seria una actuació totalment legal i acceptable per qualsevol jutge que s’apreciï com a tal.

Malgrat tot, per si l’actuació acaba amb l’anhelat “Bona nit”, els hospitals ja estan reforçant els sistemes d’emergències i les ambulàncies, sobretot en poblacions on la mitjana d’edat és més alta. Un nu de la Núria Feliu podria esverar molt les persones grans fins a límits insospitats…

Amb ànim d’encoratjar el nostre heroi musical a que surti de l’armari de la catalanitat el proper dissabte 24 de maig, hem recollit aquí algunes breus mostres de suport de diversos personatges il·lustres del món de la cultura, l’esport, la política i les finances.

Bang Kimono, secretari general de les Nacions Unides

“La causa de Catalunya importa moltísim a les Nacions Unides. Jo personalment hi dedico unes dues hores diàries a pensar-hi i moltes nits no puc dormir. Per això, i perquè em fa enveja que el meu predecessor U Thant pogués presenciar el I’m a catalan d’en Pau Casals, dono total suport a la campanya “Chikilicuatre, músic català i de qualitat”.

Mijael Tomaquet, pilot professional

“La meva vida sempre s’ha basat en buscar emocions al límit; d’aquí el meu amor per la velocitat. Però escoltar la música d’en Chikilicuatre accelera el meu pols 100 vegades més del que ho accelera anar a 250 km per hora en una corba tancada. I com que la causa catalana em treu la son (com a tants habitants del planeta), considero que el món ha de conèixer la catalanitat d’aquest excepcional músic”

Diego A.M, jugador de futbol retiradísim

“…ah sí… jo a canvi d’una ratlleta signo on vulgueu”

Guillem Portes, magnat de la informàtica

“Jo ja deia que Internet ens obria un horitzó de llibertat mai vist abans. Fa anys, un músic avantguardista com en Rodolfo mai hagués arribat on està ara; l’establishment artístic ho hagués impedit. Gràcies a la xarxa, en canvi, ara tenim a un excepcional músic com ell a un festival de prestigi i qualitat com Eurovisió. I gràcies a la xarxa aconseguirem que en Chikilicuatre proclami a viva veu la seva catalanitat davant el públic eurovisiu”

Maiquel Yason, músic

“Com pot no agradar-me l’home que ha recuperat el meu ball per al gran públic! Tot el meu suport per a en Chikilicuatre, i tot el meu suport també per a tots aquells que no volen que en Chikilicuatre deixi de ser català com jo he deixat de ser negre (per una malaltia, és clar)”

Ma Dona, cantant

“Jo evidentment sóc la pera cantant, però en Rodolfo és un d’aquells artistes que estan avançats al seu temps. Ha revolucionat el mateix concepte de la paraula “cantar”, i d’ara endavant tots els cantants el tenim com a referent. Jo mateixa tinc un pòster seu a l’habitació. I encoratjo en Rodolfo a que sigui la veu del seu turmentat poble (que m’importa molt) davant Eurovisió”

Bono, cantant de rock i ministre de defensa

“Si ej que està clar que en Chikilcuatje es catalanísim, un catalanísim geni Jo no havia sentit res tan bo com el chiki chiki des del meu gran èxit Güizorgüizautllu”

Judit Ascó, model i enginyera nuclear

“Jo he portat el meu país a les passarel·les de moda. Ara és hora que algú el porti al circuit musical internacional. Aquest algú només pot ser en Chikilicuatre. Disposa d’una oportunitat d’or per a proclamar la seva catalanitat davant els ulls d’Europa. No ens fallis Rodolfo!”

Woody Salem, director de cinema

“A mi hi ha dues coses que m’apasionen: l’humor i (com a la majoria de la gent d’aquest planeta) Catalunya. I en Chikilicuatre ha sabut explotar a dojo el primer, però fins ara no ha sortit en defensa de la segona. L’animo a que ho faci amb un sorollós “Bona nit!” al festival d’Eurovisió!”

Doraemon, gat còsmic

“Tant de bo els somnis es fessin realitat, es fessin realitat perquè en tinc un bon munt. En Rodolfo ho pot fer: “Bona nit!” a Eurovisió!”

La veu de Loquendo

“Benvolguts companys, aquest és un missatge pel bakala del metro de Valèn… uix, m’he equivocat de campanya”

El nen boig alemany

“Anesh flasgh!!! Ash gerszt loszt, Chikilicuatre, ash gerszt loszt! Aufersutnmen geistewischenschaften, erklären!!! “Bona nit!”

Tal com feien els nens al menjador de l’escola, en Josmar Gerona s’ha posat gelós en veure la campanya de sms25 per tal de reivindicar la catalanitat de Rodolfo Chikilicuatre i ha exclamat amb ràbia i passió (amb la veu greu que el caracteritza) un contundent: “Jopelines! Jo hi era abans!”.

En Josmar ha declarat als micròfons de l’agència Europa Pets que és injust que s’atorgui tan ràpidament el prestigiós títol de músic català i freak oficial a l’eurovisiu cantant, ja que ell porta molts anys donant canya i que la veterania és un grau. A Jordi Pujol aquesta història li va servir durant 23 anys, però s’ha d’entendre que no es pot reduir el prestigi del premi a músic català i freak oficial al de President de la Generalitat de Catalunya (encara que aquest porti tres majúscules) i la norma del “Santa Rita, Rita, Rita, lo que se da no se quita” no és aplicable en aquest cas.

És per això, doncs, que li hem donat una oportunitat a en Josmar perquè es faci valdre i aprofiti aquest espai per reivindicar-se. Som així de demòcrates i, a més, no teníem cap idea per a l’article d’avui… Us deixem amb unes fotos de l’estimat Josmar Gerona, per tal que jutjeu vosaltres millor qui ha de representar l’esperit freak català!

I al final, una manifestació espontània organitzada pels carrers de Mèxic DC, per tal de reivindicar una consideració digne per a aquest cantant que alguna vegada tant ens ha entendrit a tots:

Aquesta nit, l’altra representant catalana a Eurovision, Gisela, actuarà a les semi-finals del certamen casposo-musical representant Andorra. La cantant, el màxim èxit musical de la qual ha estat doblar i cantar la banda sonora de “Barbie en la princesa y la costurera”, té certes possibilitats de classificar-se per la final o, com a mínim, d’esdevenir la participant més votada del coprincipat, ja que sembla ser que ha subornat els seus 3 germans i el seu gos perquè la votin, el qual ja li garantiria aquest fet.

De la seva cançó en destaca l’aposta que, any rere any, la televisió andorrana fa per la música catalana com a símbol de la seva cultura, capaç de competir internacionalment, ja que tota la cançó, “Casanova”, és en la nostra llengua, excepte tot el que no sigui la frase “Vull escoltar que tu m’estimes” (i, a molt estirar, el “Wo –o-o-o-o” que ho segueix). Felicitats a RTVA!

Tanmateix, anant a allò que ens interessa, sembla ser que, a Eurovision, si alguna cosa no falten són festes (el que molt probablement explica la presència de Ronaldinho des del primer dia d’assajos), tal com explica en un entrada del seu bloc del passat 17 de maig: “com que Eurovisio es un concurs on participen molts paisos, intentem anar a les festes que organitzen altres delegacions per coneixer als altres cantants i per donar-nos a coneixer…”. I a les festes poden passar dues coses: pots acabar menjant-te els mocs o menjant una altra cosa (excepte pels redactors de sms25, en què sempre és el segon cas).

Així, segons ens expliquen fonts fiables que hi eren presents (fonts que malauradament es van acabar menjant els mocs, tot i ser molt fiables, com ja hem dit), en la festa de la delegació de Ciutat del Vaticà, Gisela va conèixer Chikilicuatre en un moment clau de la nit. Concretament el va conèixer quan va acabar de fotre’s el quinzè vas de sang de Déu (collita del 92). L’atractiu físic del candidat de RTVE (ja de per si elevat, però augmentat significativament a causa de l’efecte de barrejar la sang de Déu amb la caspa d’aquest (no se sap si usant la mateixa canya o una altra)) va encandilar la casta Gisela, la qual ràpidament li va començar a donar conversa.

Vint minuts més tard, després de comentar i analitzar la segona etapa literària de l’obra d’Ausiàs March, la candidata andorrana ja no podia més, segons evidenciava el bassal que s’havia format entre els seus peus, i van dirigir-se a l’habitació de Chikilicuatre, per tal de ballar la cançó d’aquest, començant per l’estrofa de “con la braga en la mano”. Tanmateix, no us podem oferir els detalls del que passà a dins de l’habitació (la nostra font té una mica de decència i no es va posar a espiar pel pany de la porta (bé, de fet sí que va fer-ho, però la porta s’obria mitjançant targeta magnètica i les parets estaven insonoritzades, així que tampoc serví de massa)).

Ha nascut l’amor? Va ser una mala jugada de l’alcohol? Seguirem investigant i us informarem del que descobrim! De moment, però, aquesta nit tots amb la Gisela, malgrat que el nombrós col·lectiu de gruppies del Chikilicuatre li deuen estar maleint els ossos! No cal ser geloses!

La Història, ja ho sabem, sempre es repeteix. I a causa d’això, no son pocs els paral·lelismes que podem observar entre personatges històrics, fins i tot d’èpoques ben distants. La música del nostre país no és una excepció, i de punta a punta del país no són pocs els que venen comentant aquests dies la sorprenent semblança entre les vides de dos genis musicals catalans com son Rodolfo Chikilicuatre i Pau Casals. Heus aquí algunes d’aquestes semblances:

1) Tots dos són virtuosos d’un instrument musical de corda: el violoncel en el cas d’en Casals, la guitarra amb vibrador en el cas d’en Chikilicuatre. Cert que el mèrit és més gran en el cas d’aquest darrer, ja que l’instrument l’inventà ell mateix.

2) Tots dos tenen dues composicions de fama ja universal. Si Pau Casals va composar l’Himne de les Nacions Unides, en Rodolfo ha donat al món Baila el Chiki Chiki, que ja és pràcticament l’himne de la Humanitat.

3) Tots dos es van veure obligats a exiliar-se degut a la persecució política exercida per l’ultranacionalisme espanyol. Pau Casals va haver-se d’exiliar a França a causa de la victòria franquista, mentre que en Chikilicuatre va fugir a l’Argentina, tot abandonant el seu nom originari (Rodolf “Xic del Quatre” Vilardell) per tal de fugir d’un Estat espanyol que volia prohibir la seva música, tal i com ens va explicar ahir en Jordi Bilibeny.

4) Tots dos han portat ulleres, tot i que les d’en Chikilicuatre són òbviament més cools.

5) La més important: tots dos son, sense cap mena de dubte, autèntics genis musicals.

I el cas és que ara en Rodolfo té l’oportunitat d’assegurar un últim paral·lelisme amb el mestre Casals: sí aquest dissabte en Rodolfo diu “Bona nit!” davant el seu eurovisiu públic, tothom equipararà el seu gest al mític I’m a catalan d’en Pau Casals. Nosaltres ens deixarem la pell per a que així sigui. Ànims, Rodolf Xic del Quatre!

Jordi Bilibeny (no confondre amb un altre conegut historiador de nom similar) és un fins ara desconegut historiador que, no obstant, ha dirigit algunes investigacions que sens dubte revolucionaran el món de la historiografia catalana. Bilibeny ha aportat proves contundents en favor de la hipòtesi de la catalanitat del Fary (convenientment oculta, segons Bilibeny, per una conspiració en la que haurien participat l’Estat espanyol, la NBA i el servei secret de Malta), a banda de demostrar que el conegut clàssic espanyol “La Puerta de Alcalá” va ser escrit originàriament en català i portava per títol “La Plaça del Diamant”. La darrera línia d’investigació d’en Bilibeny i els seus col·laboradors de la Fundació Histogat se centra en redescobrir l’origen català d’en Rodolfo Chikilicuatre, motiu pel qual li hem demanat que ens concedeixi una entrevista, petició a la qual ha accedit molt amablement.

sms25: Bona tarda, sr. Bilibeny.

J.B: Bona tarda, jove.

sms25: Es diu habitualment que en Rodolfo Chikilicuatre és argentí. És cert?

J.B: No pas. De fet, Rodolfo Chikilicuatre no és l’autèntic nom d’aquest gran artista, sinó el pseudònim rere el qual s’amaga en Rodolf Vilardell i Rusiñol, un fill del barri de Sants nascut el 24 de juny de 1970. En Rodolf era el més petit de tres germans, tots els quals vivien al pis quart, porta quarta del número 4 del carrer Galileu. La seva família, molt coneguda per la gent del barri en motiu del seu compromís amb multitud d’entitats i associacions santsenques, era comunament anomenada “la del Quatre”. I sent en Rodolf el més petit de la tropa, rebé aviat el sobrenom de “el Xic del Quatre”.

sms25: D’aquí el seu sobrenom artístic.

J.B: Efectivament. Sentint la música dins el seu cos de ben petit, en Rodolf Xic del Quatre va entrar amb 11 anys a una colla sardanista. Eren els temps del primer pujolisme i en Rodolf volia combinar la seva afició musical amb el sentiment patriòtic que envaïa el país. Als 18 anys, convertit ja en cantautor, en Rodolf conegué una noia argentina, la Diega Marcas, que esdevingué la seva companya sentimental i que tot i la seva argentinitat compartia el patriotisme que inflamava el cor del jove Xic del Quatre. D’aquesta unió sentimental nasqué aviat la pasió d’en Rodolf per la música llatina, que ell decidí fusionar amb l’herència de la Nova Cançó i amb la sardana.

sms25: Interessant fussió.

J.B: Riu-te tu d’en Miles Davis (que per cert també era català: es deia Milà David i era natural de Banyoles, però d’això ja en parlarem un altre dia). El cas és que en Rodolf trobà la manera de combinar el ritme tradicional de la sardana, el “ta-ta-ta”, per entendre’ns, amb tot de ritmes provinents de l’Amèrica Llatina. El resultat veié finalment la llum l’any 1994 en un àlbum anomenat “Racatot”, que fou el nom que posà a aquest original estil.

sms25: I d’aquí l’origen del reggeaton.

J.B: El reggeaton no és més que una versió embrutida i matussera de la fusió que creà el Xic del Quatre. Compara, per exemple, les lletres: “lo baila mi mulata con las bragas en la mano” és un passatge d’un lirisme desbordant, plenament inserit dins l’esperit català, en tant que “baila morena, baila morena” és un exemple de l’autoritarisme pressent a l’esperit hispànic.

sms25: I per què en Rodolf canta en castellà?

J.B: “Racató” era un àlbum gravat íntegrament en català i assolí un èxit fulgurant a les discoteques d’Amèrica Llatina. El govern espanyol veié ràpidament el perill de que l’agermanament catalano-llatí ajudés a internacionalitzar la causa catalana, i amenaçà amb una intervenció militar (rollo Perejil) si els governs llatinoamericans no censuraven l’àlbum. Atemorits per l’abassegadora potència militar espanyola, els governants d’Amèrica Llatina hagueren de cedir. Fins i tot Fidel Castro s’abaixà els pantalons.

sms25: I què passà amb el Xic del Quatre?

J.B: El que ha passat amb tants patriotes: s’exilià. A l’argentina, concretament, amb la seva estimada. Allà es reconvertí en el Rodolfo Chikilicuatre que tots coneixem. Amb la fallida econòmica de finals dels 90, el nostre artista veié cancel·lats nombrosos contractes i es veié obligat a buscar-se la vida. I heus ací que es revelà de nou el seu geni: invertí el seu temps en inventar una guitarra elèctrica amb vibrador incorporat.

sms25: I aquí entra en escena Andreu Buenafuente

J.B: Buenafuente entrevistà en Rodolfo al seu programa de La Sexta a propòsit d’aquest sorprenent invent. Pocs dies desprès, en Rodolfo li dedicà un tema de recent creació amb coreografia incorporada. Aquella nit, el món conegué el chiki chiki. Buenafuente, impresionat, li proposa d’impulsar la seva candidatura per a representar RTVE al Festival d’Eurovisió. Chikilicuatre li explicà el seu origen català i ambdós decidiren tapar-ho per tal d’evitar el boicot espanyol a la seva candidatura.

sms25: I per què vostè ho revela abans que hagi passat el concurs, a risc que RTVE se n’adoni i aborti la participació del Xic del Quatre?

J.B: Perquè sóc així de graciós. I penso publicar-ho tot en un llibre que apareixerà d’aquí a poc i que es dirà Rodolf Xic del Quatre, Príncep dels Països Catalans.

Per tal de fer una mirada històrica al moment que estem a punt de viure, que intuïm que pot esdevenir clau pel nostre país, l’equip de sms25 impulsor de la campanya, hem entrevistat un personatge que coneix bé del que parlem. Es tracta del famós presentador de la sèrie que fa uns anys emetien per TV3, “Història de Catalunya” i que a tants joves va adoctrinar de petits. Ens trobem amb un Dragui famolenc sota un pont de la bonica ciutat de Cornellà de Llobregat, vestit amb estil Chikilicuatre, el que demostra que ja està marcat per la moda catalana del moment. L’entrevistem a un “bar Manolo” proper, després de suplicar-nos que el convidem a un entrepà, perquè fa dues setmanes que no menja.

Sms25: La primera pregunta és inevitable: què se n’ha fet de vostè des de la finalització de la sèrie?

Dragui: Han estat moments difícils en els quals he anat variant entre anar al menjador de la Creu Roja i a algun centre de rehabilitació. I és que jo volia seguir a TV3, presentar qualsevol altre programa. De fet, vaig estar a punt de dirigir “Els matins de TV3”, però els directius de la cadena van decidir que ja hi havia hagut prou crosta per llavors i van escollir en Cuní. Es van portar malament amb mi, perquè em van fer presentar “Història de Catalunya”, quan a mi la història me la sua, prometent-me que després podria fer alguna cosa amb la meva estimada Rahola, però no va poder ser… Això em portà a una depressió de la qual m’està costant sortir-ne.

S: La Pilar Rahola és el seu referent periodístic?

D: Sí, i tant! Tothom sap que és una bona dragona…

S: …?

D: Potser ara me n’he anat de la llengua! Les intimitats millor que es quedin a casa.

S: Entrant en matèria, com veu la possibilitat que un català guanyi Eurovision i que acabi l’actuació amb unes paraules en la nostra llengua?

D: Doncs la veritat és que seria un moment importantíssim per la nostra història! Això faria que molta gent se sentís més orgullós de la seva pàtria, ja que veuria que, a més de per llegir un Tirant lo Blanc que et fan empassar al batxillerat, amb el català també pots anar fent el freak pel món, el qual sempre és millor.

S: Així, faria una tasca normalitzadora important?

D: I tant! Realitzaria una tasca normalitzadora essencial, per davant d’un altre activista de la llengua, peça clau en la història del català…

S: Pompeu Fabra?

D: Conrad Son!

S: Ah…!

D: Efectivament, si demostres que amb una llengua pots follar i fer el freak, tens molt de guanyat!

S: Posem que ho fa i que acaba amb un “Bona nit”. Chikilicuatre passaria a formar part dels llibres d’història?

D: Sens dubte! Seria la personalitat històrica més important del país, després de Jaume I. Caldria fer-ne carrers i places amb el seu nom! L’any que ve, a més, me’l veuria de cap de cartell del Senglar Rock i l’Acampada Jove! I no m’estranyaria que cantés a duo algun tema amb l’Àlex, ara que Inadaptats torna a tocar (tot i que anomenant-se “Eina”).

S: Déu n’hi do! No vol dir que exagera?

D: Sí, i què?

S: Res, res, només faltaria… Vol prendre alguna cosa més?

D: Demanaré 6 o 7 entrepans i me’ls enduc, que així tinc reserves! I ara beuré un altre cigaló.

S: Li deixo aquí els diners i marxo, que la feina apreta i he de tenir l’entrevista per aquesta tarda. No vegi com es posen els capos de sms25, si no faig una feina a temps!

D: Ho comprenc. Moltes gràcies per l’esmorzar.

S: A vostè per l’entrevista!